10 | 07 | 2019

El número de persones consumidores que opten per el lloguer de cases o apartaments durant les seves vacances ha augmentat durant aquests últims anys i amb aquesta tendència ha augmentat, també, el nombre de fraus associats a aquests tipus de lloguer vacacional.

Aquestes cases o apartaments es solen ofertar i reservar online mitjançant plataformes legals i fiables que posen en contacte llogater i inquilí a través d’anuncis en els que es poden veure fotografies, la descripció, el preu i les opinions sobre l’habitatge anunciat. A més, el pagament es fa des de la pròpia plataforma que facilita un mètode propi per pagar que assegura els drets de les persones consumidores, amb certes condicions, en cas de frau.

En aquestes plataformes i entre els seus anuncis s’amaguen ofertes que intenten generar confiança buscant cridar l’atenció i generar interès en les persones consumidores que finalment acaben sent fraus, ja que, quan ja hem pagat desapareix l’anunciant i/o l’immoble no existeix.

Per tal de detectar aquests últims casos, es recomana dubtar de l’oferta quan ens trobem certes situacions:

  1. Relació qualitat preu: cal desconfiar de les ofertes en que el preu de la nit és molt baix comparativament amb altres establiments de la zona o en les que el preu relacionat amb les instal·lacions ofertades no concorda. La intenció és cridar l’atenció perquè la persona consumidora vegi que una oferta tan bona no es pot deixar escapar i no s’ho pensi alhora de reservar.
  2. Descripció pobra: si la descripció és pobra, té faltes d’ortografia, sembla una traducció o les fotografies que hi apareixen no hi estan relacionades cal veure-ho com un indici de frau. Igualment, si passa el mateix amb les comunicacions amb l’anunciant. Un propietari real sol tenir cura de la imatge que es projecta, cuida el seu anunci, per tal d’atreure i generar seguretat en la persona consumidora. En els fraus, es l’anunciant té pressa perquè es faci la reserva, fa el mínim i no respon els dubtes que no li interessen, simplement fa veure que l’oferta és una ganga.
  3. Rareses: tot allò que surt d’una reserva normal mitjançant la plataforma és sospitós, és a dir, si l’anunciant està fora del país, ens donen un correu electrònic extern, ens volen fer pagar per endavant o enviar diners per altres mètodes que no siguin la plataforma, millor descartar-ho doncs no sol ser segur.
  4. Anunciant i anunciat: s’ha de comprovar la identitat de l’anunciant i l’existència de l’immoble anunciat. La millor manera es veure els comentaris i opinions que altres usuaris hagin pogut deixar i mirar si els perfils d’aquests usuaris n’han deixar algun més per comprovar que són reals. En quan a l’immoble podrem buscar-lo per algun servei de mapes i mirar si existeix l’adreça, si és on ens ha indicat l’anunciant i, fins i tot, si les fotografies de l’exterior coincideixen amb la realitat.
  5. Pagaments externs: les reserves i pagaments dels anuncis de les plataformes es fan mitjançant els mètodes propis d’aquestes plataformes així que no s’ha d’acceptar cap mètode de pagament fora d’aquestes plataformes i molt menys si és l’enviament de diners a l’estranger, com passa habitualment.

Si ens trobem davant d’un frau el primer que haurem de fer és denunciar l’anunci a la plataforma que té els seus propis mecanismes de revisió per tal d’eliminar-lo si és necessari. Si el moment quan ens n’adonem és a posterior a la reserva i ja hem pagat alguna quantitat, a part de la reclamació a la plataforma, haurem de fer una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra o autoritats competents, ja que estaríem davant d’un delicte. A més, si hem pagat mitjançant targeta de crèdit podrem acudir amb aquesta denúncia davant la nostra entitat bancària per intentar que ens retornin les quantitats pagades.

En definitiva, s’ha de tenir seny i dubtar de les gangues tenint en compte el principi del món del consum que diu: el barat sempre acaba sortint car.