Dissabte 16 de març entrà en vigor l'índex de preus del lloguer a Catalunya, que estableix un preu mínim, i màxim, per cada immoble, sempre que estigui dintre de les considerades àrees tensades i que es tracti de nous pisos que s'incorporin al mercat de lloguer i als nous contractes de pisos de grans tenidors.

Es tracta d'una mesura impulsada pel govern espanyol, i que de moment, només Catalunya n'ha sol·licitat l'aplicació. Catalunya considera que 140 municipis es troben en situació de ser considerats àrea tensada.

La nova referència té la intenció de contenir els preus a través de l'aplicació a nous contractes de pisos que pertanyin a grans tenidors, i als habitatges que entrin al mercat immobiliari en règim de lloguer, i que no ho hagin estat en els últims 5 anys.

Pel que fa a les pròrrogues de pisos ja existents al mercat, i pisos nous al mercat de petits propietaris, el preu no podrà superar el del darrer contracte si ha estat vigent en els últims 5 anys, un cop aplicat l'IPC fins a un màxim del 3% durant el 2024, o el topall màxim de l'índex de referència respectivament. Resten al marge d'aquesta regulació els pisos d'obra nova.

L'índex s'anirà actualitzant anualment i ofereix un rang de preus en funció de diferents variables de la zona i característiques del pis. Es pot consultar l'índex de cada habitatge en la següent pàgina web: https://serpavi.mivau.gob.es/

La llista de zones tensades inclou pràcticament totes les localitats de l'àrea metropolitana.Tenint en compte els requisits per estar subjecte a aquest preu, tot fa pensar que difícilment suposarà una reducció dels preus de lloguer, i que en cas d'aconseguir tenir un efecte de contenció dels preus, ho farà a llarg termini. Això no treu, que moltes persones en règim de lloguer en pisos que no compleixen aquests requisits puguin aprofitar aquesta referència per demanar revisions dels seus contractes en arribar la pròrroga d'aquests.

Altres punts criticats per sindicats. I organitzacions d'inquilins, i que fan feble aquestes mesures en la protecció dels inquilins, són: la falta de previsió d'un règim sancionador en cas d'incompliment, l'exclusió dels anomenats «lloguers de temporada» de l'àmbit d'aplicació de la norma, l'aplicació d'una forquilla de preus oberta on pot arribar a haver més de 200 euros de diferència entre el preu mínim i el preu màxim, i la manca d'un registre públic de grans tenidors que permeti als inquilins conèixer fàcilment i de forma gratuïta si el propietari del pis ho és o no.

Sindicats i organitzacions s'han proposat treballar de forma activa per informar i assessorar a la població per tal que la normativa porti a una baixada del preu de lloguer real i efectiva.