11 | 02 | 2019

La modificació dels articles de la LAU mitjançant el Reial Decret 21/2018 no va estar ratificada pel Congrés dels Diputats i això significa que tan sols s’aplica als contractes firmats entre el 19 de desembre de 2018 i el 23 de gener de 2019 provocant que aquests tinguin un règim especial. Així, ens trobarem que a partir del 24 de gener de 2019 els contractes es regeixen per la LAU sense tenir en compte les petites modificacions que s’havien introduït i que queden sense efectes. Com ja vam dir, l’únic canvi important era l’ampliació temporal dels contractes de lloguer, dotant-los d’estabilitat relativa, però sense solucionar els problemes realment importants que fan dels contractes de lloguer uns contractes insegurs. Així, si aquesta proposta de canvi no ha tingut la confiança de la resta de forces polítiques; esperem que si s’afegeixen mesures encarades a la protecció de la part arrendatària sí que l’obtingui. Les més rellevants podríem dir que serien aquestes quatre: en primer lloc, l’eliminació de la necessitat de que el contracte estigui registrat per poder-lo fer valdre front a tercers. En segon lloc, l’augment del preavís d’un mes a sis mesos de l’extinció del contracte. En tercer lloc, cal deixar clars els períodes de pròrroga i per últim, l’obligació de l’arrendador d’assumir les despeses del contracte. Tot això, sempre que hi hagi una bona regulació que fusioni les diferents reformes que hi ha hagut -sobretot aquesta última tant efímera- per tal que quedi clar què s’aplica en cada cas i de quina manera.

En resum, l’entramat de canvis legislatius provoca al consumidor encara més inseguretat i confusió atès que si ja és difícil interpretar el que vol dir la llei, cada canvi que hi ha vol dir començar de nou i desxifrar, cada vegada amb més dificultat, el trencaclosques en el que estem obligats a jugar per accedir a un dret tant fonamental com és l’habitatge; ara bé, embolics a part, també podem entendre aquesta derogació com una oportunitat per anar més enllà, buscar el consens i aprovar una llei que acabi, per fi, atorgant l’estabilitat i la seguretat en el lloguer que tant de temps portem reclamant.