13 | 11 | 2020

En les últimes setmanes hem sentit molt a parlar de l’IRPH per les diferents sentències que han anat sortint amb resultats diferents segons qui les dictava, és per això, que mitjançant aquesta notícia en farem un senzill repàs. 

 

En primer lloc, per entendre que és l’IRPH hem de saber que és un interès hipotecari i que les hipoteques són préstecs per pagar l’habitatge en els que una entitat bancària ens deixa uns diners a canvi de que els anem retornant sumant-hi els interessos que haguem acordat en quotes mensuals durant els anys que es determinin.  Aquesta suma de més sobre el preu són els interessos que estan formats per un índex de referència (oficials calculats taxadament segons el mercat) i un diferencial (el % fix que es suma a l’índex). 

Així doncs, l’IRPH, com el seu mateix nom indica, Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, és un índex de referència sobre el que es determina el diferencial i per tant, sobre el que es basen els interessos hipotecaris. 

 

En segon lloc, hem de saber que la controvèrsia sobre l’IRPH no es basa en si la manera de calcular-lo és abusiva o no, ja que, com hem dit, els índex són oficials i per tant, legals, taxats i aprovats per les autoritats competents. Així, el que es posa en dubte és la venda i per tant, la transparència en la seva comercialització i no l’índex en si, ja que es va oferir com la opció amb més estabilitat front les fluctuacions de l’Euríbor i posteriorment s’ha demostrat que sempre ha cotitzat més de dos punts per sobre d’aquest pagant els afectats molt més que si haguessin tingut una hipoteca amb l’Euríbor. D’aquesta manera, essent les característiques de l’IRPH legals i no poder-se qüestionar, cal discutir si s’han explicat suficientment, de manera clara i sense falsedats.

 

Per últim, tenint en compte tot l’anterior cal concloure, que els casos que s’han portat a la via judicial no pretenien declarar l’IRPH abusiu sinó que la manera de comercialitzar-lo no ha sigut transparent. Així, trobem que l’esperada sentència del TJUE el que ens diu és que s’ha de fer un control de transparència d’aquesta comercialització i el Tribunal Suprem ha conclòs que això haurà de ser analitzat cas per cas, demostrant cada particular la seva situació i no solucionant el problema d’una manera general. A partir d’aquestes sentències, els diferents tribunals inferiors n’han anat dictant d’altres algunes declarant nul l’IRPH, altres canviant-lo per l’Euríbor i altres tot el contrari, fallant a favor de les entitats. 

 

D’aquesta manera, la situació actual crea certa incertesa en la que cada persona consumidora haurà de jugar el seu propi partit i lluny d’arribar cadascun al mateix resultat, pot ser que segons el moment i lloc on s’iniciï sigui totalment oposat. Tot i així el procediment sí que és el mateix per tothom: fer la reclamació prèvia i si amb aquesta no s’arriba a cap acord iniciar la via judicial. 

 

Per qualsevol dubte sobre aquest tema o qualsevol altre relacionat amb el Consum podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu electrònic unae@unae.cat o el nostre formulari web https://unae.cat/ca/consultes.